dilluns, 23 de juny del 2014

HAVIEU DE SER VOSALTRES. AMB JO.


Hola famílies! 

Record quan vagi fer la primera entrada a aquest, el nostre bloc, el que ha estat la nostra finestreta durant aquests tres anys... Estava tan contenta i tenia tanta il·lusió que ni tan sols vaig ser conscient de quan important era aquell moment... Ara sí ho soc. 

A aquell moment va començar tot, va ser una de les primeres decisions que vaig prendre: mostrar-vos què feiem dins la classe, com ho fèiem i per què ho fèiem. Penso que, tres cursos després, ho he aconseguit. A través del bloc, heu pogut descobrir més de nosaltres, de les girafes, dels dofins i de les pomes, i de Inés. 
Va ser una de les primeres decisions i, sens dubte, una de les més encertades. No podría estar més orgullosa d'aquest espai que hem creat. 

Avui, que ja ha passat el final de curs, el festival, l'entrega de notes... faig la darrera entrada, la més dificil, la que més aviat m'està fent bategar el cor. I és que em batega fort perquè significa que hem tancat aquesta etapa, que les girafes, els dofins i les pomes s'han fet grans i ja tenen ales per volar sols, sense la mirada atenta i les mans de les mestres d'infantil per guiar-los. També em batega fort d'alegria; no crec que hi hagi moltes mestras més orgulloses dels seus petits, de veure com m'han fet crèixer (i com han crescut), de tot el que m'han fet aprendre (i el que han après) i de veure com tenen molt clar i no obliden que els estim amb locura (i tot el que se i no oblido ni oblidaré mai que m'estimen).  

Ara us desig toga la sort del món, us desig que aquesta nova etapa que comença estigui plena de bons moments, de noves il·lusions i esperançes, de somnis, de somriures, de moltes paraules sinceres, d'abraçades, de nous aprenentatges, de sentiments vertaders i de forçes i ganes per aconseguir tot allò que us proposeu. 

Jo us asegur que he fet tot el que he sabut per garantir que així sigui. Ara, amb jo en la distància (i siempre atenta al que passi, ja ho sabeu), us deix a vosaltres d'encarregats per garantir que així sigui.

No us vull dir adèu, ni fins aviat, només us puc dir:

Una vegada més, gràcies famílies. Gràcies família. 

"De todas las opciones, de todas las personas,
de todos los lugares;
De todo entre los todos, tuvísteis que ser vosotros.
Conmigo."

Inés, tutora de la classe de les girafes, els dofins i les pomes. 

4 comentaris:

  1. Hola Inés, sin conocerte, te conozco desde hace tres años gracias a este blog. Soy tía de Alejandro, vivo lejos de él y te agradezco enormemente el seguimiento que has hecho durante todo este tiempo, me he sentido más cerca de él siguiendo casi día a día todo lo que habéis hecho. Y también soy profesora por lo que sé lo difícil que es y el trabajo tan grande que lleva hacer un blog así. Ser buena profesora es ser constante y motivadora, y todo a pesar de los recortes tan grandes de tiempo, recursos y salario que estamos sufriendo los docentes. Afortunadamente los recortes no son de cariño y admiración por parte de nuestros alumnos. A Alejandro se le ilumina la cara cada vez que habla de ti, y eso, para mí es un orgullo como tía y profesora. Un saludo y mi admiración.

    ResponElimina
  2. Inés, ya sabes que nos sentimos padres afortunados de haberte tenido estos tres años a lado de nuestra hija, en estos últimos días de curso hemos vivido muchos momentos emotivos, sorpresas, despedidas, bailes, graduación y más despedidas, muchas emociones que en realidad es una: TE QUEREMOS, recuerdo la primera entrevista donde te presentabas a nosotros como tutora, Vicente y yo salíamos comentando tu simpatía y las ganas que ya vimos en tí de empezar a trabajar con los niños, que por suerte lo han sido hasta los 5 años. Este blog ha sido un regalo diario para nosotros, poder ver las caritas de los niños haciendo sus “feinetes”, cuando recibían visitas del Mag Miguel, Tarongí, Verdusqui, Brunilda, en la clase de psico, verlos cantar y bailar, en las excursiones.... Y ahora qué pasará con este blog? Ojala que su nueva tutora pudiera seguirlo! Te deseamos mucha suerte (suerte la que van ha tener la próxima promoción de niños que tengas a tu lado). Leyendo tu “última” entrada en este blog, queda constancia que eres más que una maestra, a mi una vez más se me han llenado los ojos de lágrimas, formas parte de nuestros corazones, ya solo quiero recordarte que NUNCA TE OLVIDAREMOS. ERES ÚNICA.

    ResponElimina
  3. H. Es difícil escribir estas palabras, sin que una lágrima caiga....Sólo decir gracias, gracias,.... por este blog, por tu eterna sonrisa, por tu entusiasmo, por......
    Te queremos y nunca te olvidaremos: Juani, Manolo y Ximena

    ResponElimina
  4. Una vez mas, gracias infinitas.

    Me quedo sin palabras...y con lágrimas en los ojos, otra vez. :)

    Yo también os quiero y no os olvido, ni os olvidaré.

    Inés.

    ResponElimina

 GRADUACIÓ    6È A Bon estiu per tots i totes i molta sort en la nova etapa que començareu !!!! Una besada molt forta. Cosette, Omar, Marc, ...